Dia deu de juriol
hi va haver tal torrentada,
que se’n va dur sa murada
i va fer un torrent nou.
Com va ser en es rentadors,
else volia tomar,
i ell va ser tan poderós
que no ho deixà comportar.

Oh Pere –Juan bajà!
oh Pere-Juan Bajoca!
¿Que no ho veies, cosa poca,
que a s’interés ni a sa mota
a res poràs arribar?

L’amo En Pere té un gorà
de primera, de primera:
en sentir olor de somera,
ja no el poden aturar.
En es barranc de Morell
s’animal tot reposat
li va fer pegar un esclat
que se foradà sa pell.
Considerau quin bordell,
amb so barram rebentat!
Seguí es mateix camí,
mentres sa nina plorava
i sa mare que resava,
no el veureu tornar venir.
Com fou en es planiol,
suabaix de ses costetes,
l’envestiren ses mongetes
i ja el se’n duien al vol.
L’amo En Roig, allà tot sol,
en tirava, de canyetes!