Margalida, Margalida,
Margalida t’ho vui dir;
volta, volta, Margalida,
és s’amor qui m’ho fa dir.
S’altre vespre somiava,
bona amor, que estava amb vós;
si em dèieu: “Decantau-vós”,
llavò més m’hi arrambava.
Dona hi ha en es meu carrer
qui s’empatxa si duc punt:
tot quant duc me lluu damunt,
no som, com ella, eixanguer.