Si jo fent cançons poria
pagar un arrendament,
enc que s’any vengués dolent,
jo p’es senyor bestrauria.
M’has fet perdre s’alegria
i tots es devertiments.
Quan jo pens en aquell temps
que de sa nit feia dia!
Jo sé una cançoneta
llarga que no acaba mai.
Comença: “Qui tai, qui tai”,
i acaba: “Qui tai, qui teta!”.