- Gorrionet, gorrionet, ¿quina hora és?
-La una.
-Gorrionet, gorrionet, ¿quina hora és?
-Les dues.
-Gorrionet, gorrionet, ¿quina hora és?
-Les tres.
-Qui no està amagat, que s’amagui,
que si no, l’empeltaré!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Llubí
Assonant
104
III
El qui fa el joc; de cara a la paret; espera que els altres s’amaguin. Quan creu ue ja han tengut temps d’amagar-se; comença a dir: ”Gorrionet; gorrionet; ¿quina hora és?”; per tres vegades. Els altres li contesten així com diu la lletra. En haver dit totes les paraules apuntades; es posa a cercar. Si pot tocar-ne cap; abans que no toquin “la mare”; està franc de tornar fer el joc. Si no; torna començar; ben igual. En cas que en toqui qualcun abans d’aquest haver arribat a la mare (lloc convingut; abans de començar; per tots els que juguen); el nin que ha tocat ha de fer el joc.
En esser sa lluna posta,
bona amor, no hi veuen tant.
Jo em pens que sa meva sang
és vermeia com sa vostra.
Na Culot i sa d’En Gans
duien es bombo en sa mà;
ja podeu considerar
que era falta de bergant.
No és possible porer dur
unes amors tan sobrades.
No peg tantes tallantades
ni peces tampoc picades
com vegades pens en tu.