A quinze d’agost ’niré
a Lluc, a sa Santa,
perque m’han dit que té tanta
potestat que Déu li dóna.
Donau-mos una corona
de virtut i gran bellesa.
An es cor, dau-me puresa,
an ets uis, modestidat,
a sa llengo, hermosura,
an es vestit, compostura,
i en tot, santedat.

Si per temps t’he volgut bé,
ara li mud de cada hora:
no te faràs tan enfora
com jo lloc te donaré.

Sa moixa era sa cuinera
i s’eriçó era es coc.
Com se cuidava d’es foc,
amb so peu, a poc a poc
en treia qualque pilot
de carn de sa greixonera.