En tenir sa dona lletja,
un homo ja no riu mai;
arriba a podrir-se es fetge
de tant de veure es fregai.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
2057
Volum
III
Altres cançons relacionades
T’estufes si ès no ès,
que no em vols perque som pobra,
i també hi ha gent que troba
si tu ets algún marquès.
Qui està malalt i s’hi dóna,
ell mateix se du a la mort:
això és sa més trista sort
que pot tenir una persona.
Sou reina i emperadora;
ja no poreu pujar més,
en no ser que Déu volgués
que del cel fósseu senyora.
Tradicionari de Mallorca
