A mi me’n pren com los cegos
que no veuen la claror.
Jo, per rallar amb s’amor,
caminaria cent llegos.
Jo me n’anava a Ciutat
amb sa pipa ben encesa,
i tothom qui em veia, deia:
-Perfumaràs bé Ciutat.
El qui sega amb so capot
amb ses mànegues posades,
ja ho rescabala a grapades,
si li donen camaiot.