Encara que sa guerrera
duga botonada d’or,
sempre he dit dins lo meu cor
que no tornareu arrere.
Si tu et penses que jo mud,
és que vius molt enganada.
a mi me’n pren, estimada,
com la tórtora enviudada,
que mai la veuen posada
damunt abre de virtut.
A Algaida es festejadors
damunt sa caixa s’asseuen
i a Randa cadira treuen,
los tracten com a senyors.