Es dia que em vaig casar tothom cridava: “Novia!” Tota sa meva alegria aquell dia s’acabà.
Casament. Noces. Dot
Campanet
Matances vaig anar-hí a una casa renegada: no menjàrem sobrassada ni beguérem gens de vi.
En dir “ Pere”, es nom me basta; en dir “Juan”, he acabat. Nom de Pere ni Bernat no en vui en tota ma casta.
Entre musiques i sons et volies devertir. No feres coques per mi. ¿Vols-te, Francina, fer trons?
