A damunt En Porrassar
hi tenc sa meva posada,
i en veure coloms passar
n’agaf un: el que m’agrada.
S’ordi de Sos Llulls parlà,
va dir an ets escaraders:
-Deixau-me créixer un poc més,
bastaré per safalcar.
El cel està ennigulat;
o plourà o farà brusca.
Oh, quina al•lota més xusca
que tenc en es meu costat!