Per molt que una dona tenga
doblers quan s’ha de casar,
si no sap apedaçar,
sempre la veureu anar
amb una ala que li penja.

Trob lo vostro cos, Tonina,
tan ben taiat i guilant!
I rica que ho sou bastant!
Com un fil de diamant
teniu sa cara de fina;
igual que es sol m’il•lumina
en passar-vos per davant.
Si vos ‘gués d’anar comprant,
peces de coral daria;
i així veureu, vida mia,
com és que us aprecii tant.

Molt havia que em pregaves:
-¿Per què no véns, algaidí?-
Llavò, com vaig esser-hí,
traidora, de mi et burlaves.