Es conhort millor que tenc
quan m’agafa sa tristor,
és posar-me a un racó
i plorar secretament;
perque si mu mare em sent,
“¿Què ha de dir de tu la gent,
tant de plorar per amor?”
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sofriment per amor
Poble
Artà
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Enyorança, Passió i enamorament, Relació pares-fills, Relacions socials, Soledat, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a7a7a7b
Rima
Mixta
Versos
7
Núm de glosa
1719
Volum
I
Núm de pàgina
104
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Jo no tenc fetge ni lleu
ni cap ni uis per mirar
des que te’n vares anar,
estimat, de dins Sineu.
No sé què té el meu coret,
no té alegria ni en dóna,
des que no veig sa persona
d'un jove petitonet.
Tradicionari de Mallorca
