Es cavall Roig me va dir,
com de can Refil partia:
-Toni, jo no faré via;
t’hauràs de baraiar amb mi!-
Com les donava ses ses faves,
tots dos plegats, varen dir;
-Toni, demà dematí,
deixa ses escorretjades,
que tu tens ses mans sobrades
per haver-te de sofrir.-
En Moro és més vergonyós
i sempre li fa sa maula.
No conversà cap paraula
fins a s’hostal de can Ros,
i va dir an ets altres dos:
-Avui no anau corredors;
par que tengueu por de caure!
Més informació
Classificació
Humorístiques
Poble
Esporles
Rima
Assonant
Altres cançons relacionades
S’al•lota em posen en plet,
i alguns se pensen guanyar;
i jo tenc un paper fet
de mà de notari fet,
que diu que no m’inquiet,
que s’amor no mudarà.
El qui està malalt, que jega;
per ara em vui devertir,
i com me tocarà a mi,
ja faré sa dormilega.
Adiós! ¿Així passau?
I jo tan enamorada!
Quina vida tan sobrada,
estimat meu, que me dau!
Tradicionari de Mallorca
