Es cavall Roig me va dir,
com de can Refil partia:
-Toni, jo no faré via;
t’hauràs de baraiar amb mi!-
Com les donava ses ses faves,
tots dos plegats, varen dir;
-Toni, demà dematí,
deixa ses escorretjades,
que tu tens ses mans sobrades
per haver-te de sofrir.-
En Moro és més vergonyós
i sempre li fa sa maula.
No conversà cap paraula
fins a s’hostal de can Ros,
i va dir an ets altres dos:
-Avui no anau corredors;
par que tengueu por de caure!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Esporles
Rima
Assonant
Núm de glosa
8
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Vénguen, vénguen ses panades,
es crespells i es flaons!
A una altra banda ens esperen
per cantar aqueixes cançons.
A Galilea, Senyor,
ses cigales ja no hi van,
perque s’hi moren de fam,
de miseri’ i de calor.
Te deus pensar, perque ets rossa,
que tothom te vulga bé.
Dones com tu, en trobaré
sense dobler dins sa bossa.
Tradicionari de Mallorca
