Agafaren una mosca, l aposaren dins es foc.
Espingari, gari, gari; espingari, gari, got.
Es novii menjà ses ales, sa novia es caparrot.
El primer fill que tengueren li posaren Miquelot.
Duguent-lo a batiar, les va caure dins es foc.
La padrina amb la candela, i es padrí amb un garrot.
Quan tragueren la bacina, hi posaren un durot.

S’anar i venir tant m’empipa!
Margalida, casem-mós!
Jo saps que ho trob d’engorrós,
venir en sa nit, de Païssa!

Fadrina dins Randa hi ha
que s’és arriscada a dir:
-Es vespre no cals venir,
que s’oli a quatre sous va.