-Carai encaraixinat!-,
va dir l’amo de Son Serra.
Va tirar sa fauç en terra:
-Que l’apleg qui l’ha escampat!
Quan me’n vaig, tot són clavells,
flors i passions badades;
i quan me’n torn, sopegades,
parets altes i murades,
mates, soques i revells.
Jo tenc un germà a L’Havana
i un que serveix a Ciutat
i s’altre el mos han llistat
perque el Rei el mos demana.