Sa meva dona era Rosa
i me deixà set ramells:
tres roses, quatre clavells,
i em va dir que cuidàs d’ells:
“Jo no et coman altra cosa “.
Ja direu an En Serena,
l’amo jove d’es Riquers,
que es nostros aubercoquers
enguany n’estan a la plena.
–Jo estic baix de tes rames
arrendit que no puc més.
−¿Que no saps que es cavallers
van allà on són ses dames?