Com seré damunt ses costes
que veuré Sineu de pla,
adiós, Biniatzar!
Que de llàgrimes me costes!
Matrimoniera, em deies:
-Aquest jove és bon al•lot.-
Jo he afinat a poc a poc
que es bons tenen set cloveies!
Enamorades d’una hora,
en tenc una infinidat:
en tenc cent a dins Ciutat
i altres tantes a fora.