D’alegria es meu cor salta
en veure’t o sentir-tè,
i, si no ets d’es meu parer,
serà com qui pegar-mè
amb una mà a cada galta.

No sopava, si m’ho pens,
ni em llimpiava sa cara.
Sa fia va dir a sa mare:
-Sopem prest, que he de fer blens.

Sa somera d’En Trompé
ja treu comptes tota sola:
sempre fa sa torniola,
i en veure voltor qui vola:
“Vet aquí es meu mercader”.