¡Sigau seguits de ventura
si voltros dos vos casau,
com un coní dins un cau
quan s’enquantra amb una fura.
La romana vet aquí,
i per amor de Déu sia.
Si m’heu mester qualque dia,
de bon gust vos vui servir.
Fadrins de Biniamar,
de Mancor i d’Orient,
venim de Biniatzent
que fer un devertiment.
Molts d’anys que hi puguem tornar!