Oh infant tan desgraciat
el que passa sense mare,
perque en ets uis de son pare
mai és gaire ben mirat.
Estimat, recordau-vós
de mi alguna vegada,
que me n’he d’anar a l’Havana
que duré, serà per vós.
Es vent era tramuntana
picada de gargaló;
i es llaüt d’es Sergentó,
anant en popa redó,
envestí dins Na Regana.