Quan me vares demanar
amb comptes de casar-mós,
jo et vaig dar un “sí” amorós
i en res no vaig reparar.
Matrimoniera, em deies:
-Aquest jove és bon al•lot.-
Jo he afinat a poc a poc
que es bons tenen set cloveies!
Un dia ben dematí,
devers les nou,
no hi havia res de nou
en tot sa plaça.
I varen dir: -Una barca passa
per sa placeta.-
A sa primera escaleta,
jo m’embarquí.
Petit a petit,
devers mitjanit,
com feia sol,
vérem es doctor Pujol,
el gran profeta.
Partírem p’es port de Petra
i per Andratx.
Sentíem cantar aucells
per aquelles basses.
Centinel•les a cada passa
per por d’espies.
Naps, porros i xerovies
fan s’enciam saborós.