Qui té barco i port segur,
se’n pot anar allà on vol.
Des que s’al·lota no em vol,
m’he posat mocador a’s coll,
i mai n’hi solia dur.

A Inca vaig anar ahir
a dur es tinter i sa ploma.
D’es queixals de Na Coloma
farem bigues de tafona
i velerons de molí.

Ses venes de lo cor meu
s’aprimen com una veta.
Jo som aquella animeta
perduda per compte teu.