L’amo de Son Amagat
i llavò es de Son Totsol
deien que en pondre-se es sol
es jornal ja està acabat.

Es tord se’n va an es xibiu
perque no veu s’enviscada.
I vós, roseta encarnada,
amb sa primera vegada
que vénc aquí, ja dormiu.

A sa vorera de mar
caragols i petgellides.
Qui vol al•lotes garrides,
que vagi allà on n’hi ha.