Jo cant i tenc lo cor meu
que de tristor casi plora;
amor, si us duen enfora,
jo vos comanaré a Déu.
L’amo En Pere té un gorà
de primera, de primera.
En sentir olor de somera
ja no el poren aturar
En es barranc de Morell,
s’animal, tot reposat,
li va fer pegar un esclat
que se foradà sa pell.
Considerau quin bordell
amb so barram rebentat!
Seguí es mateix camí
i com un infant plorava,
i sa mare qui cridava:
-No el veurem tornar venir!-
com fou en es planiol,
a subaix de Ses Costetes,
l’enviaren ses mongetes
i el se’n duien an es vol.
L’amo En Roig se veu tot sol,
i en tirava, de canyetes!
Pots esser, mirai d’augment,
sa pauma d’es meu martiri.
Mon cor se fon com un ciri
que està encès a s’ui d’es vent.