Entre les nou i les deu de sa part d’es dematí s’ego blanca se morí de l’amo de Son Guineu.
Euguers i eugues
Artà
Això era un rei qui parava faves, li queien ses baves dins un barret vei.
Set anys, nou mesos i dies esclau del Rei vaig estar per aprendre de sonar es grai de ses xeremies.
Com jo veig sa bancalada, ver-me casat me sap greu: això n’és maina de Déu que del cel ha davallada!
