Ja està fet i mans donades;
victòri’ per sa vivor!
Ara en faré, de gambades,
que m’han casada s’amor!
Sols a tu et puc deixar veure
tot es mal que passa en mi:
tenir set, no porer beure;
son, i no porer dormir.
L’any qui ve, monja o cuquera,
o casada he d’estar,
jo no vui tornar segar:
això és sa meva quimera.