Sempre me recordarà
que l’any vuitanta-dos era
que en es cós de Son Servera
tupaven sa gent d’Artà.
I ara jo he de reparar
lo que mos vendrà darrere.
Eren cinc i un al•lot
de sa quadrilla d’Artà
per devers un centenar
de serverins amb garrot.

Tan trist se troba el cor meu
quan noves de vós no sé,
com una mare que ve
de s’enterro d’un fii seu.

¿Qué et pensaves tornar-hí
blanca com la flor de lliri?
Debades passes martiri:
qui no hi neix, no hi pot morir.