Entenent me vares dar que tot Andratx era teu: sa cosa que em sap més greu que no em vaig casar a gust meu ni tenc lloc a on estar.
Casament. Noces. Dot
Llucmajor
Jo no som vengut tot sol, perque m’han acompanyat; fins aquí som arribat per cantar “Deixem lo dol”.
Me’n vaig i li dic:-Amor, ¿de què teniu sa ponsonya? Es qui grata i té sa ronya, com més grata, més picor.
Un teixidor a mi m’agrada i també m’agrades tu: un cabdell de cada u fa sa meva telerada.
