L’amo, no hi ha més braons,
ses metles queden penjades,
perque avui ja n’he tomades
cinquanta sacs ben redons.
Com veig aquest estelet
que va darrere sa lluna!
Que he passada de fortuna
estimada, per veure’t.
Senyora Juana-Aineta,
un gros favor m’ha de fer:
m’ha de llegir aquest paper;
és d’una dona de bé
que li diuen Fustereta.