Quinze i quinze fan trenta,
i nou i nou devuit:
un fadrí amb so ventre buit,
es festejar no li entra.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Campanet
Cos humà, Festeig, Ironia, Rebuig
7a7b7b7a
Mixta
4
4720
I
275
Vós me dau queixes, món bé,
de si vos faig mala cara:
sa culpa la té mu mare,
que guapa no la’m va fer.
Vos veig amb tanta estufera
que us mir i no us gos tocar:
par que sieu la carxofa
coïda del carxofar!
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.