Quinze i quinze fan trenta,
i nou i nou devuit:
un fadrí amb so ventre buit,
es festejar no li entra.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Campanet
Cos humà, Festeig, Ironia, Rebuig
7a7b7b7a
Mixta
4
4720
I
275
Vós veniu, i mai veniu;
ara ni mai vengueu vós!
Si veniu, me feis un pler;
si no veniu, me’n feis dos.
Voldria que te n’anasses
de Mallorca, estimat meu,
i que d’allà no tornasses
tant com Déu seria Déu.
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.