Quinze i quinze fan trenta,
i nou i nou devuit:
un fadrí amb so ventre buit,
es festejar no li entra.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Campanet
Cos humà, Festeig, Ironia, Rebuig
7a7b7b7a
Mixta
4
4720
I
275
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Vós me deis que, en `ribar s’hora,
que me donareu sa clau.
Com m’heu de mester em cercau,
però dies de sarau
me feis sa de més enfora.
Vos veig amb tanta estufera
que us mir i no us gos tocar:
par que sieu la carxofa
coïda del carxofar!