Perduda, l’havem perduda, la carta del navegar;
nou mesos que anam per aigo sense mai terra trobar.
Se posen a jugar al cèrcol, la sort ane qui caurà.
Sa sort ne va ser tan mala que an el patró va tocar.
-Al•lots, ¿qui serà de voltros que dalt l’arbre pujarà?
Li daré dos-centes lliures i la nau per navegar,
i la filla que jo tenc per esposa la hi vui dar.-
El més petit respongué:-Patró, sí que hi vui pujar.-
Quan va ser al mig de l’arbre, se va posar a plorar.
-Marineret, ¿de què plores? ¿de què plores ara ja?
Quan va ser damunt de l’arbre, se va posar a cantar.
-Marineret, ¿de què cantes? ¿de què cantes ara ja?
-Si la vista no m’engana, terra he vista blanquejar
amb una torre molt alta i dos colomins volar.
També veig una senyora amb un rosari en sa mà.-
Mentres deia eixes paraules, el mariner cau dins mar,
i el dimoni li sortí totd’una i el va temptar:
-Marineret, ¿què me dónes i jo et trauré de dins mar?
-Te daré la meva nau carregada d’or i plata.
-Jo no vui la teva nau ni vui tampoc or ni plata.
Jo només vui que me donis, al morir-te, la teva ànima.
-L’ànima la don a Déu i el cor a la mar salada,
i la resta que me queda a la Verge Soberana.

A nòstron Rei vui anar,
a nòstron Rei coronat;
si he fet algun pecat
que no l’hagi confessat,
que el me vulgui perdonar.
Senyor, jo vos tenc de rebre,
oh Jesucrist consagrat!
Si mal m’agafa es combat,
es combregar que em valega.
Bon Jesús, si Vós voleu,
entrau dins l’ànima meva,
preniu possessori d’ella,
regiu-lè, governau-lè
d’es modo que Vós voldreu.
Jo vos tenc de voler bé;
jo no us tenc de voler mal;
Bon Jesús, dau-me la gràcia
en haver-la de mester.
Una capella vui fer
per estar dins lo meu cor;
les claus d’aquesta capella
Cristo les ha de tenir,
solament que puga dir
que jo som senyora d’ella.
Fé’t enllà, mal esperit!
No em facis perdre es sentit
que em confés amb Jesucrist,
també amb la Mare de Déu
perquè com combregaré
estiga en gràci’ de Déu.

Es caçadors de sa Torre
brevegen que són d’es bons:
de lluny sentirem es trons
que carreguen de povora.