A nòstron Rei vui anar,
a nòstron Rei coronat;
si he fet algun pecat
que no l’hagi confessat,
que el me vulgui perdonar.
Senyor, jo vos tenc de rebre,
oh Jesucrist consagrat!
Si mal m’agafa es combat,
es combregar que em valega.
Bon Jesús, si Vós voleu,
entrau dins l’ànima meva,
preniu possessori d’ella,
regiu-lè, governau-lè
d’es modo que Vós voldreu.
Jo vos tenc de voler bé;
jo no us tenc de voler mal;
Bon Jesús, dau-me la gràcia
en haver-la de mester.
Una capella vui fer
per estar dins lo meu cor;
les claus d’aquesta capella
Cristo les ha de tenir,
solament que puga dir
que jo som senyora d’ella.
Fé’t enllà, mal esperit!
No em facis perdre es sentit
que em confés amb Jesucrist,
també amb la Mare de Déu
perquè com combregaré
estiga en gràci’ de Déu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Eucaristia
Manacor
Assonant
115
III
Però heu de considerar
que es polls de dues llocades
mai se peguen més picades
que quan les donen menjar.
Anyell de dues pastures
deu estar ben regalat.
Fadrí que en festeja dues
deu esser net de bondat.
Com la mar fa aquell renou,
és senyal que el bou va amb popa.
Germans meus, en pic que topa,
’gafa tot es peix que vol.