Si fossen oracions,
serien bones d’aprendre;
aquest jove sempre vetla
ses fadrines p’es cantons.
Na Maria, per lluir,
sa renta sa cara d’oli;
més valdria fes pa-amb-oli
per berenar es dematí.
Margalida, es robiol
que tu em vares enviar,
es temps que el me vaig menjar
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareix un cossiol
de roses damunt l’altar.
I de dins, hi va tenir
un gustet de margalida!
Es temps de sa meva vida
mai he menjat res tan fi.
Casi m’atrevesc a dir
que, un que està per morir,
si n’hi daven un boçí,
li farien cobrar vida.