Na Maria, per lluir,
sa renta sa cara d’oli;
més valdria fes pa-amb-oli
per berenar es dematí.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vanaglòria. Presumpció
Artà
1256
III
M’he fet un vestit de dol
enrevoltat d’alegria, i el m’he posat cada dia
des que s’estimat no em vol.
Qualsevol homo menut
qui amb so rallar és voluntari,
lo que no posa d’altari’
ho posa de llenguerut.
Jo voldria, jo voldria,
jo voldria, jo voldré:
estar amb tu tant com viuria
i el cel com me moriré.