Vuitanta-sis anys d’edat
i no tenc gens de cantera.
¿Saps a on tenc sa quimera?
A conservar sa pastera,
que no s’hi perdi es llevat!
El dia que vàreu néixer
va néixer un roseret blanc
amb tres rosetes vermeies,
color de la vostra sang.
Quan varen fer Son Pastor,
m’estrany com no hi feren clasta,
i és que varen dir:-Ja basta
de sa paret sa blancor.