Que rebentin muts i sords!
Vós sou sa meva alegria:
per rallar amb vós, aniria
dellà on vénen es tords.
Com veig es sol qui se pon
i que ja ha finit es dia!
Ausent de vós, vida mia,
he campat, i Déu sap com.
-¿No m’heu vista sa cabrida
estelada, morro blanc?
-A’s cap damunt d’es barranc
En Moret meu l’ha aglapida.