Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era el meu penar
com lluny de vós em trobava.
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
qualque dia, en caure bé,
hi faria una passada.
Jo només tenc uns calçons,
i encara són d’endiana;
jo festeig sa catalana
que té vint-i-nou faldons
i nou pareis de gipons.
i set dengues d’endiana.