Enc que canti, tenc lo cor
que de tristor casi plora;
lo meu bé, si anau a fora,
jo vos comanaré a Déu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Allunyament. Enyorança
Poble
Puigpunyent - Galilea
Camp Semàntic
Amor, Anatomia, Cantadors i glosadors, Déu, Devocionari i advocacions, Dolor i plany, Enyorança, Litúrgia i tradicions rituals, Passió i enamorament, Relacions de parella, Tristor, Viatges
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
10
Volum
I
Núm de pàgina
10
Altres cançons relacionades
Jo cant i tenc lo cor meu
que de tristor casi plora;
amor, si us duen enfora,
jo vos comanaré a Déu.
Jo no tenc fetge ni lleu
ni sang ni uis per plorar
des que te’n vares anar,
amb comptes de no tornar,
de ca nostra, estimat meu.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Tradicionari de Mallorca
