Aina vui, Aina reclam.
Aina, recorda’t de mi!
En sentir anomenar Aina
ja estic com un xerafí.
Si heu d’anar a Sant Salvador,
ja vos poreu aixecar,
que es sol prest darà claror
i sa lluna fugirà.
Es vent era tramuntana
picada de gargaló;
i es llaüt d’es Sergentó,
anant en popa redó,
envestí dins Na Regana.