En veure vilafranquer
que pas per davant sa casa,
trauré sa cadena a s’ase
i a ell la hi posaré.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vilafranca de Bonany
Poble
Algaida
Núm de glosa
466
Volum
III
Altres cançons relacionades
L’any catorze començà
Mallorca a estar malament.
Cada dia feia vent
de llevant o de ponent
i mai aigo arrabassà.
Ja patia es bestiar
i sa gent generalment.
Ella taia un bri, dos brins,
i sols no sap safalcar.
¿Que se devia pensar,
quan l’amo la va llogar,
que n’era riure i folgar
a ca seva amb sos fadrins?
Deu anys vaig fer d’hortolà
i sempre un roser regava
i cap fuia li tocava
per por de roses danyar.
Si l’hagués vist mustiar,
hauria anat a cercar
aigo d’es pou de Llodrà,
d’aquella que no és salada.
Tradicionari de Mallorca
