En Serra, a sa mare bona,
a la mort la va arribar,
i ara, amb so xeringar,
hi cerca arribar sa dona.
No va néixer cosa bona,
ni tampoc no hi morirà.

Dins es cap hi teniu grins,
cara de rosa encarnada.
Vos han fet una enramada
de canyes, paumes i pins.

Ja s’acosta sa corema;
demà és es dijous jarder;
qualsevol qui xuia té,
és hora de dar-li empena.