En Vermei, com va s’arada, sempre hi va coixeu-coixeu, però en anar a sa civada ses cames d’es lloc se treu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Llaurar - Pareller - Parells
Binissalem
527
II
Jesús meu, vos vui amar amb un amor infinit, per ventura serà anit que m’haureu de judicar!
Vós que sou sa meva sogra o anau darrera esser-hó, si no em voleu, digau-hó, que jo no vui anar a prova.
Jo havia pensat, amor, de tornar-vos festejar, però no em gos arriscar a dir-vos ma intenció.