Baix d’un puig, troben cent comes.
Mira per tu què he perdut:
es temps i sa joventut.
Això és sa paga que em dónes!

Voltros no sabeu com ve
sa vida d’es matrimoni:
n’és com una bassa d’oli;
però alerta no s’hi posi
temporal, que és bo de fer!,
perque llavonses ja té
congriat un purgatori.

Jo tenc un enamorat
que és de pasta de congret:
no s’aguanta en estar dret,
i, si seu, té mal de cap.