Mai més segaré a Maria,
perque es blat hi és dolent.
Si no donen aigordent,
un segador s’hi aprima.

Un dia em vaig devertir escoltant aquestes cobles;
per qui les voldrà sentir, no hi valdran duros ni dobles.

-¿No hi hauría cap molí que molgués de tota cosa,
me moldria els meus pecats, jo qui som tan pecadora?
-Ja vendreu Divendres Sant, dematí, a primera hora,
qui el meu Fill estarà en creu i tots los pecats perdona.
La creu serà lo molí i les espines la mola.
Amb la llança del costat caurà la farina bona.
La farina que caurà serà la sang preciosa.
L’homo qui la se beurà rebrà l’hòstia amorosa,
i la sang que en vessarà donarà la vida nova.
No en menjaran los jueus , d’aquesta pasta tan bona,
però sí los cristians, els qui duen vida bona.

Es dilluns, com mos trobam,
molta son i poca gana.
I es dimarts també el pesam
amb sa mateixa romana.
I es dimecres mos trobam
a prop de mitjan setmana.
I es dijous consideram:
-Prompte la tendrem passada!-
Es divendres no menjam,
perque té sa carn privada.
I es dissabte mos posam
rellotge i bona mudada
i a festejar mos n’anam.