Sempre vaig p’es camí clos
per no ferir ses antenes.
Sa sang de ses meves venes
faria cordons i trenes
per lligar lo vostro cos.
-Anem-hi, Catalineta,
si en vols menjar un penjoi!-
i ella va dir:-Idoi,
encara la traurem neta!
Jo sempre redol de bolla
per amunt i per avall;
a posta he venut es gall
per haver-les amb sa polla.