En Tòfol Julianet,
diuen que se vol casar.
Sa mare diu:-Tofolet,
jo doblers no te’n puc dar.-
Ell se va posar a plorar
i va dir que se’n ’niria
a casar-se amb Na Maria,
que és sa més guapa d’Artà.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1656
Volum
III
Altres cançons relacionades
Gràcies a Déu,
mon pare ja ve;
gràcies a Déu,
ma mare també.
A davall s’escala
hi ha un puput
carregat de seda,
de seda i vellut
que canta i sona
i fa cu-cu-cut.
Dona hi ha en es meu carrer
qui s’empatxa si duc punt:
tot quant duc me lluu damunt,
no som, com ella, eixanguer.
Gallet, si sabies
què ha d’esser de tu,
no cantaries
a davant ningú.
Tradicionari de Mallorca
