En Tià Llissa cercava
per voreres i torrents
i demanava a les gents:
-¿No m’hauríeu vist s’arada?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Llaurar - Pareller - Parells
Artà
526
II
Ding-dang!
Ses campanes de la Sang.
Ding-dena,
ses campanes de Sant Pere.
¿Qui les sona i qui les mena?
S’escolà de Santa Elena
i les fa fer dingueledang!
Santa Magdalena
té una cadena
per fermar el dimoni,
Jesús, Sant Antoni!
Jesús Sant Bernat,
aixeca aquest ase
que està agenoiat.
-El jove, vós sou d’Artà
i jo som de Santanyí,
Si tot vos era un camí,
me podreu acompanyar.
-Mai som estat a tal banda,
però hi voldria ana,
sols que em deixàsseu tocar
aquest rebosillo amb randa,
i dar-me lloc per romandre,
que no me’n ’gués de tornar.
-El jove, ¿qui us ha mostrat
de parlar amb cortesia?
¿Sabeude vós què volddria?
Veure-vos crucificat,
de peus i mans enclavat;
veiam qui us desclavaria!
-La jove, si vós voleu
fer sa vostra voluntat,
jo ja estic aconhortat
de morir crucificat
si vós me serviu de creu.
-Un bou amb unes grans banyes
voldria que us encontràs
i llavò que us travessàs
fetge, lleu i ses entranyes.
--Es trebais serien grossos,
però no en faria cas,
sols que un barber me curàs
amb povora d’es teus ossos.
En es carrer de la Creu
la cridava i no em sentia.
Garrida, a mi me’n prenia
com el qui cus i no hi veu.