En tenir sa dona lletja,
un homo ja no riu mai;
arriba a podrir-se es fetge
de tant de veure es fregai.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
2057
Volum
III
Altres cançons relacionades
Mu mare, ¿vós que no veis
que un poc massa us heu torbada?
Perque, com m’heu avisada,
som estada enamorada
fins a sa rel d’es cabeis;
i ara dar-me conseis
és com si daven remeis
a persona sepultada.
Sense pecat, penitència
no en dóna cap confessor;
i vós me’n donau, amor,
i no us ne feis consciència.
Jo no dic res d’un aubó
que, eixermant, vàrem trobar!
Quan lo volgueren tomar,
es pern del món tremolà
d’es cruixits i sa remor.
Loco va tornar es senyor
d’aquest abre conquistar.
Com en terra lo tengueren,
entaulat i quant hi ha,
un fuster lo hi va comparar,
i es doblers que en donà
li bastaren per comprar,
Bunyolí i Biniamar,
llavó es terme de Sencelles,
totes aquelles riberes,
arribant fins a la mar.
Tradicionari de Mallorca
