Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
No em veuran més emprar pinta
ni sa cara em rentaré
que no hagi vist lo meu bé
que llaura en es sementer
de Son Vivot d’es Puig d’Inca.
En sentir la primer hora,
bona amor, i no us he vista,
per vós pas la vida trista,
vós reis i lo meu cor plora.