En temps de faves i pèsols
mu mare se va casar
i per dot li varen dar
ses balances i es pesos.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Sineu
Núm de glosa
1330
Volum
III
Altres cançons relacionades
Si s’enveja mascarava
com es fum de xemeneia,
`nirien los meus guerrers
com es moros de Guinea.
Ditxosa possessió
on habitau, amoreta!
Com hi vaig, trob una pleta,
d’aigo fresca un regueró.
Tant faç riure com plorar;
don tristor i don alegria;
tresc per terra i per la mar
i per l’aire qualque dia.
Una carta.
Tradicionari de Mallorca
