Som adorno de fadrines,
vaig per passeigs i saraus,
i duc corona d’espines,
i, com Cristo, duc tres claus.
La flor pasisonera.
Amb fosca me’n vaig, amb fosca,
i amb fosca me’n torn venir
perque així no trob cap mosca
que m’enfadi p’es camí.
Vós teniu uis d’atzabeja
i m’heu fet enamorar.
Si no us arrib a alcançar,
estimada, al cel vos veja.