Som adorno de fadrines,
vaig per passeigs i saraus,
i duc corona d’espines,
i, com Cristo, duc tres claus.
La flor pasisonera.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Sóller
187
II
Ben bé es poria excusar
d’anar a Sóller a fer planta!
Jo em pens que aquesta berganta
d’alegria en dóna tanta
com una òliba que canta:
i si un tot sol s’enquantra,
un bon esglai sol pegar.
N’hi pren com un aubardà
qui, de desbuat que està,
dalt sa bístia no s’aguanta.
Una mosca vironera
venia sucre esponjat,
i una beia amb un xorrac
’faitava una cadernera
com un gall enmig de s’era
qui feia batre un llimac.
Coranta són que m’estrenyen
tant com me poren pitjar,
i es dia que tots m’afluixen,
sa meva vida ha acabat.
Una pipa, o una bóta.