En Serra, a sa mare bona,
a la mort la va arribar,
i ara, amb so xeringar,
hi cerca arribar sa dona.
No va néixer cosa bona,
ni tampoc no hi morirà.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
564
Volum
II
Altres cançons relacionades
Jo no m’atur de pregar
a una Verge invocada
que és de Gràci’ anomenada,
que em don la ditxa sagrada
de porer-te dar sa mà
apostrats a un altar,
cara de rosa encarnada.
Es coloms van a pareis
i sa meva tota sola.
Colometa, vola, vola,
vés a cercar es teus remeis.
Jo voldria que, si proves
de rallar amb atre fadrí,
fesses com un trebolí
de vent, que no en saben noves.
Tradicionari de Mallorca
