En Serra, a sa mare bona, a la mort la va arribar, i ara, amb so xeringar, hi cerca arribar sa dona. No va néixer cosa bona, ni tampoc no hi morirà.
Satíriques
Llucmajor
Solada amb ses dues mans, cada any fa una somada i un odre que en venem, s’altre roman per sa casa.
Oh, Mare de Déu de Lluc, que sou morena i hermosa! Emperau l’amo de Mossa i es senyor de Menut.
Jo voldria que en tornar, es portal te fos murada i que ni tan sols pintada mai me tornassas mirar.
